Manifest d'Ostende

Infotaula documentManifest d'Ostende
Tipusmanifest polític Modifica el valor a Wikidata
EpònimOostende Modifica el valor a Wikidata
TemaCuba Modifica el valor a Wikidata
Creacióoctubre 1854 Modifica el valor a Wikidata
Publicacióoctubre 1854 Modifica el valor a Wikidata
AutorPierre Soulé, James Buchanan i John Y. Mason Modifica el valor a Wikidata
Pierre Soulé, l'impulsor del Manifest d'Ostende

El manifest d'Oostende, conegut pel seu nom anglès Ostend Manifesto, és un document redactat el 1854 que descrivia els motius dels Estats Units per comprar Cuba i al mateix temps insinuava que els EUA podien declarar la guerra a Espanya si aquesta es negava a vendre.[1]

L'annexió de Cuba havia estat des de feia temps un dels objectius dels esclavistes dels EUA partidaris de l'expansió. A més, comptaven amb el suport d'alguns grups a la mateixa Cuba. En l'àmbit nacional, els líders americans es donaven per satisfets mentre l'illa romangués en mans espanyoles, país políticament feble, i no passés a potencies més fortes com la Gran Bretanya o França. El manifest d'Oostende proposava un canvi en la política exterior: justificava l'ús de la força per apoderar-se de Cuba, en nom de la seguretat nacional. Va aparèixer a ran de diversos debats als Estats Units sobre l'esclavitud i de les doctrines del Destí Manifest i Monroe, en un moment en què els propietaris d'esclaus buscaven nous territoris per l'expansió de l'esclavitud. Durant el mandat del president Franklin Pierce, demòcrata pro-Sud, els sudistes partidaris de l'expansió feren una crida per annexionar Cuba com estat esclavista. No obstant, l'esclat de violència que va seguir a l'aprovació de la llei Kansas-Nebraska, va deixar el govern insegur de com procedir.. A proposta del Secretari d'estat William L. Marcy, alguns ambaixadors americans a Europa (Pierre Soulé a Espanya, James Buchanan a Gran Bretanya i John Y. Mason a França) es van reunir per discutir l'estratègia relacionada amb una possible compra de Cuba. Es van trobar en secret a Oostende, Bèlgica i van redactat un informe a Aquisgrà. El document, enviat a Washington l'octubre del 1854, destacava el perquè comprar Cuba seria beneficiós per a cadascuna de les nacions i declarava que si Espanya es negava a vendre, quedava «justificat que els EUA fessin ús de la força» per prendre l'illa de mans espanyoles. A desgrat de Marcy, Soulé no va mantenir les reunions en secret, fet que va provocat una notorietat no desitjada ni a Europa ni als EUA. La Cambra dels Representants va exigir que es fes públic el contingut del document. Finalment el govern es va veure obligat a publicar-lo, fet que va causar un dany irreparable.

Batejat com manifest d'Oostende, va ser immediatament condemnat als Estats del Nord i a Europa. Com a conseqüència, el govern de Pierce va patir un revés important i el manifest es va convertir en el crit de guerra dels antiesclavistes del Nord. Però de fet, la qüestió de l'annexió de Cuba es va deixar de banda fins a la fi del segle xix, quan va créixer el suport a la independència cubana.

  1. Text complet de l'informe: «Ostend Manifesto» (en anglès). Wikisource, 1854.

Developed by StudentB